La literatura berber és tan diversa com la seva història, cultures i idiomes. Però, què hi ha al nostre abast? i per què no hi ha més?
Els berbers són un grup no homogeni de persones procedents del nord d’Àfrica i estan relacionades per cultura, història i llengua més que no pas per ètnia. En moltes de les llengües berbers són conegudes com Imazighen, que es poden traduir com a "persones lliures". La paraula berber en anglès prové del llatí berberus, que significa algú que viu fora del món romà. Hi ha importants poblacions berbers al Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, el Sàhara Occidental, Mali i Níger. Hi ha moltes varietats diferents de les llengües berbers, cosa que significa que, juntament amb la seva dispersió geogràfica, no hi ha cap literatura. Es calcula que hi ha entre 30 i 40 milions de parlants berbers. Tot i que el berber generalment ha sofert un arabisme, les llengües berbers també han influït en l'àrab magrebí.
Com en bona part de la literatura nord-africana, la literatura berber era tradicionalment oral. Tot i que s’han publicat col·leccions de contes populars. Tanmateix, des que els països amb grans poblacions berbers es van independitzar, hi ha hagut un renaixement per trobar una cultura i una identitat locals veritables. La llengua berbera està en desavantatge per a altres idiomes de la regió. Això és en part a causa de les seves enormes variacions, de vegades inintel·ligibles, la seva difusió geogràfica i la força de l’àrab a l’educació, als mitjans i a l’oficial. Els berbers també han escrit en altres idiomes, sobretot francès i àrab.
Guia Berber © Mr Seb, Flickr
Per tots aquests motius, sembla impossible definir una sola literatura berber. El tema The Tongues Blood Don't Run Dry d’Assia Djebar, originalment escrit en francès, utilitza temes àrabs i berbers clàssics per expressar esdeveniments contemporanis.
Dones berbers interpretant un ball tradicional © Sanhaja
El marroquí, Mohammed Choukri, també és d'origen berber, però va escriure en àrab. El seu llibre autobiogràfic, "Bread Alone", parla de les dificultats a les que va tenir que afrontar i de la seva cerca d'una vida millor. Va ser prohibit al Marroc per les seves referències a experiències i drogues sexuals adolescents.
Molts escriptors berbers, com Kateb Yacine, Malek Haddad i Mouloud Feraoun, encara no s'han traduït i només estan disponibles en francès.
