Rússia va ser una vegada lliure per internet i gratuïta, però en els últims anys s’ha censurat el que els seus ciutadans poden i no poden accedir en línia de manera similar al govern xinès.
A l’abril, el govern rus va ordenar que es prohibís l’aplicació de missatgeria Telegram. Telegram assegura els missatges dels seus usuaris mitjançant xifratge, però Rússia s'ha desplaçat contra l'aplicació ja que es va negar a permetre l'accés a les converses a la porta del darrere del govern.
En el procés d’intentar prohibir Telegram, Rússia va bloquejar milions d’adreces IP, afectant els serveis web d’Amazon Web i els servidors de Google Cloud i va interrompre gairebé tota internet a tot el país.
Rússia també va bloquejar l’accés als llocs al març del 2017 després que els acusés de promoure protestes il·legítimes antigubernamentals, previstes a la plaça vermella de Moscou. El govern va afirmar que la protesta dels estudiants era il·legal, ja que els organitzadors no havien sol·licitat prèviament cap permís i la van utilitzar com a motiu per bloquejar els llocs que fomentaven el fet anti-establiment.
Aquesta censura a Internet va ser possible mitjançant diverses lleis aprovades en resposta a les protestes massives a finals del 2011 i principis del 2012, quan va tenir lloc la major manifestació contra el govern des de la fi de la Unió Soviètica. Les xarxes socials es van utilitzar per ajudar a organitzar les protestes, que va ser degudament assenyalat pel president rus Vladimir Putin. Una llei a finals del 2012 va donar al govern rus el poder de bloquejar contingut en línia.
L'actitud general en relació amb la xarxa d'Internet s'ha ajudat als intents russos de silenciar algunes veus en línia. Un estudi del 2016 va trobar que el 60 per cent dels russos creu que la censura a Internet era necessària. El sondeig va ser realitzat per una empresa d’investigació independent i va comprovar que només el 25 per cent dels sol·licitats van estar en contra de la censura a Internet.
No obstant això, Internet a Rússia continua essent àmpliament accessible, degut principalment a la dificultat de censurar-lo. Putin va assenyalar el 2014 que volia establir una xarxa de construcció russa, fins i tot fins a la definició d'Internet com a "projecte CIA". Aquest seria un pas dràstic cap a la globalització d’internet i podria impulsar altres països a construir les seves pròpies xarxes allunyades d’altres.
A la Xina, el govern va adoptar un enfocament ràpid i seriós de la censura a Internet, i va reconèixer que el seu control podria comportar avantatges tant econòmics com polítics. Aïllant l’internet xinès de la resta del món, el govern va impossibilitar als seus ciutadans l’accés a Facebook com Google i els similars. Això va fer que la cultura d’internet al país evolucionés de manera diferent, i empreses xineses com Weibo i Alibaba, entre d’altres, podrien prosperar, sense contestar els competidors internacionals. I, per descomptat, les lleis exigeixen qualsevol dissidència anti-govern en línia.
