Viure a l'ombra de la tragèdia: el volcà Soufriere Hills

Viure a l'ombra de la tragèdia: el volcà Soufriere Hills
Viure a l'ombra de la tragèdia: el volcà Soufriere Hills
Anonim

L’erupció volcànica de Soufriere Hills és ineludiblement una part de la narració de Montserrat, i va alterar irrevocablement la vida a l’illa del Carib. Abans de l'erupció, Montserrat era gairebé desconeguda per a la majoria del món, però les autores Nancy Burke i Dorine S. O'Garro han aconseguit compartir la seva història amb la resta del món.

Barry Voight / WikiCommons

Image

L'illa caribenya de Montserrat és un territori d'ultramar britànic que forma part de les Petites Antilles i s'anomena l'illa Esmeralda del Carib per la seva semblança amb la Irlanda costanera i per les arrels irlandeses d'alguna de les persones. Els britànics van adquirir la possessió de l'illa el 1783 i, al segle XIX, l'economia de plantació de sucre de l'illa es va convertir en petites terres. El 18 de juliol de 1995, el destí de l'illa es va veure notablement modificat, quan l'illa va ser arrasada per l'erupció del volcà Soufriere Hills, que ja es trobava dormint. L’erupció va enterrar la capital de l’illa Plymouth, va destruir les instal·lacions de transport i va fer fugir dos terços de la població de Montserrat a causa de la crisi econòmica resultant i la manca de condicions de vida segures. La perillosa activitat volcànica ha deixat la zona sud de l’illa un espai restringit, i ara és una zona d’exclusió vigilada per l’Observatori del Volcà de Montserrat.

Nancy Burke va ser la primera autora que va publicar un títol de no-ficció a la sèrie Macmillan Caribbean Writers. L’escriptora i ballarina nascuda a Nova York va treballar amb el seu marit músic en un vaixell de creuers que va navegar al circuit del Carib. Ambdós van decidir traslladar-se a Montserrat el 1992, aviat van experimentar els huracans i els tremolors que eren habituals a l'illa, i el 1995 van estar presents per l'erupció del volcà Soufriere Hills. El 2003, Burke va publicar el llibre And the Sirens Still Wail, un relat que representa els quatre anys que van intentar viure a l'illa amb el volcà després que va esclatar. Van tractar les explosions inicials i els fluxos piroclàstics i l’enfocament de roques calentes al seu sostre, però el que va acabar obligant-los a moure’s va ser la cendra que ho cobria tot i que calia arrasar cada dia.

Una altra autora que comparteix la història del volcà és Dorine S. O'Garro. Nascuda a Montserrat, la seva família aviat va emigrar a St. Kitts, on van viure vuit anys abans de tornar a casa seva a Montserrat. Després d’acabar l’ensenyament mitjà allà, ella (com molts altres montesans) es va traslladar a Nova York on va acabar la secundària i va ensenyar a les escoles públiques de Nova York durant prop de trenta anys. O'Garro es va retirar el mateix any que va esclatar Soufriere Hills; el seu poble natal Kinsale va quedar completament destruït. Va afirmar que va ser aquesta destrucció la que la va llançar a l'escriptura. En els seus dos primers llibres, Montserrat on My Mind i Montserrat al cor del Carib, Amèrica i Anglaterra, va escriure sobre el volcà i la rica història afro-irlandesa-britànica del país, cultura, cuina i comèdia. Va revelar que compartir-ho amb la resta del món era extremadament important per a ella, parlant de la seva pàtria cada cop que va tenir l'oportunitat i dedicant el seu treball a la preservació de la cultura montesana, que havia estat dramàticament esborrada per l'erupció. Altres llibres d’O’Garro inclouen Tales of Montserrat i Miss Tillie.