Tots els visitants de València podran veure El Miguelete, el campanar adossat a la famosa catedral. La curiosa torre en forma octogonal que s’aixeca sobre els terrats és una característica destacada a l’hora de passejar el nucli antic de la ciutat, no només per la seva alçada incongruent, sinó pel seu aspecte distint i insòlit.
El Miguelete, que significa Little Michael (també anomenat El Micalet en valencià), sembla que li faltava la part superior: el sostre o la coberta de la part que conté les campanes. Si sembla que no s’ha acabat mai, doncs, no és així. Els treballs es van aturar a la torre abans que s’afegís aquesta part i no es reprengués mai. Però els valencians van decidir que els agradava tal com era i la torre insòlita s’ha convertit en un dels símbols més famosos de la ciutat.
El Miguelete, València. Foto: Flickr
El campanar es va construir al llarg de quatre segles, es va iniciar el 1381 i es va completar el 1736 amb diversos arquitectes supervisats per l'obra. És per això que, tot i ser majoritàriament d’estil gòtic valencià, la torre també porta signatures de diversos altres estils arquitectònics.
La torre rep el nom de la campana gegant suspesa a la part superior, que tot i ser anomenada 'petita' Michael és una de les més grans d'Espanya, que pesa més de set tones i mitja i data del 1539. De fet, la majoria de les campanes de la torre porta els noms de les persones; Caterina, Jaume, Pau, Manuel, Maria, Vicent, l’Ursula, l’Arcis, l’Andreu i la Barbera.
El petit Michael encara està molt en ús. El timbre sona a l’hora i és extremadament fort a prop, així que si visiteu l’hora i us trobeu aturat directament sota d’això, aviseu-vos!
La torre també té un parell de característiques menys evidents que cal visitar a la vostra visita. Hi ha una petita habitació secreta dins de la torre, amb la petita fissura d'una finestra per la qual només arriba la llum solar durant juliol i agost. Tot i ser anomenada La Presó (La presó) era més que un amagatall, que solia donar asil a aquells que arribaven a la catedral fugint de la injustícia.
Mentrestant, a les parets exteriors es pot buscar una pedra especial que pugui sonar la campana en temps d’emergència. Si la pedra especial la colpeja un objecte contundent, el so recorre tot el camí fins a la part superior de la torre i reverbera a l'interior de la campana, una seriosa gesta d'enginyeria per a l'època.
Com la majoria d’edificis emblemàtics, El Miguelete ha recollit al llarg dels segles la seva bona part de contes curiosos. Probablement el més estrany és el que data de 1528, quan un grup de bromes va alliberar un ruc -apartat al mestre maçònic encarregat de fer obres a la torre- des d’un cobert proper i el va temptar fins a la part superior de la torre. L’endemà, els perplexos que trobaven l’ase a la part superior de la torre, van pensar que era obra del diable fins que es va destapar la broma. Va necessitar un grup de mariners amb un sistema de politges per tornar a baixar l'ase.
No és la pujada més fàcil fins al cim, amb 207 esglaons força pendents. Un cop arribeu a la plataforma, podreu veure amb la vista dels ocells la ciutat. És bo programar aquesta visita al final de la vostra estada a València quan us haureu familiaritzat amb els llocs d'interès locals. Proveu de veure les Torres de Serranos i Quart, la Ciutat de les Arts i les Ciències i l'estadi de futbol de Mestalla, o simplement gaudiu de la vista sobre la ciutat i cap al mar Mediterrani.
Els esglaons dins del campanar. Foto: Flickr
