El Teatre Castro és un dels llocs més antics i emblemàtics de San Francisco. Encara propietat de la seva família fundadora, el Castro acull esdeveniments, festivals i cantades de llarga durada per als residents i visitants de San Francisco.
Teatre Castro © Benson Kua / Flickr
Un dels teatres de cinema operatius més antics de la nació, simbolitza l'evolució del districte de Castro. El barri que envolta el Teatre Castro és una de les ubicacions més LGBTQ dels Estats Units i serveix com a eix per a l'orgull LGBTQ de San Francisco.
Construït el 1922, el Teatre Castro va ser dissenyat per l'arquitecte Timothy L. Pflueger, conegut per la seva construcció del conegut Paramount Theatre d'Oakland. El Castro té 1.400 butaques, amb aproximadament 800 cadires a la planta baixa i 600 al balcó. El Teatre també té un rar sostre “cuir”, un efecte creat durant el procés d’interiorisme que fa que el sostre aparegui com si estigués construït amb cuir detallat. Es tracta de l’únic sostre d’aquest tipus que queda als Estats Units i és, possiblement, un dels últims al món.
La resta del disseny es recorda a una catedral mexicana. Els murals amb motius cobreixen les parets de l’interior del teatre creades amb un rar procés d’arrebossat humit anomenat scrafitto.
Els germans Nasser van finançar la construcció del Teatre Castro a principis del segle XX per 300.000 dòlars, l’equivalent a aproximadament 3, 7 milions de dòlars en l’economia actual. Va romandre sota la propietat de la família Nasser fins al 1976, període en què el Castro va emetre pel·lícules de cinema principal i de primera. Va servir de cinema local per a la comunitat dels voltants per aconseguir èxits a taquilla. El 1976, el Castro va ser arrendat a Surf Theaters i després a Blumenfeld, ambdues empreses de teatre similars a les actuals AMC Entertainment o Regal Entertainment. Durant aquest temps, les dues cadenes van canviar el format d’exposició del Castro a cinema de repertori, pel·lícules estrangeres, festivals de cinema i presentacions especials de primera.
Organista del Teatre Castro © Hobvias Sudoneighm / Flickr
Un relat històric del Teatre Castro ha d’incloure la història que hi ha darrere l’orgue. L’orgue del Teatre Castro, a la imatge superior, va ser construït per Ray Taylor i els seus fills el 1979 i ha proporcionat una introducció musical a totes les pel·lícules del teatre des de llavors. Aquest òrgan va trigar tres anys a completar-se a causa de la cuidada selecció de peces de la família Taylor. Està construït amb parts d’arreu del món i la família Taylor encara té la propietat de l’instrument icònic.
Al juliol del 2001, la família Nasser va recuperar la propietat del Teatre Castro i va fer una millora dràstica en la qualitat de l'experiència visual. Es van millorar les cadires, la tapisseria i les tecnologies de so i pantalla. L'escenari també es va ampliar per incloure actuacions en directe, algunes de les quals inclouen el Rocky Horror Picture Show, actes de comèdia i altres obres teatrals.
Al novembre de 2008, el Castro va celebrar un esdeveniment especial per a la vida de molts residents de San Francisco: l'estrena mundial de la llet biopica Gus Van Sant. Aquesta pel·lícula va documentar la vida de Harvey Milk, el primer oficial obertament elegit de Califòrnia que va ser assassinat durant els seus intents per anul·lar les lleis que impedia que els educadors obertament gaudissin a les escoles. Sean Penn va guanyar un premi de l'Acadèmia per la seva representació de Harvey Milk, i el Teatre Castro va tenir un breu cameo a la pel·lícula.
El teatre de Castro serveix de fita que no només representa la ciutat, sinó també els habitants de la ciutat. Ha estat testimoni de l’evolució de la cultura de San Francisco, des d’allò conservador fins a l’acceptació, des d’odi a orgullós.
Castro Theatre © chrisjtse / Flickr
