Noruega és un país divers. Tan diversa, s'estén en nou tipus de clima diferents. És força comprensible veure com les comunitats primerenques sovint estaven aïllades les unes de les altres a causa de dificultats que comportaven viatjar ja que requeria molt de temps. Al no tenir influències externes, els dialectes locals es van convertir en molt idiosincràtics. Avui avancem fins avui, i el paisatge lingüístic de Noruega continua sent divers, i de vegades desconcertant fins i tot per als locals. Aquí teniu el que heu de saber sobre els dialectes noruecs.
Un país, quatre (principals) dialectes
S'ha dit que "hi ha més dialectes noruecs que noruecs". No és una exageració completa. Mireu, el noruec que heu après, aquest idioma senzill i fàcil d’aprendre? No és necessàriament el mateix que parlaria un local noruec del proper comtat. La veritat és que no hi ha noruec “normalitzat”, ja que hi ha dues llengües escrites ben diferents i quatre dialectes principals, que són gairebé tots intel·ligibles, amb desenes de variacions internes cadascun. El noruec normalitzat només s’utilitza en els tribunals, els decrets oficials i la radiodifusió nacional. El tipus de noruec que escolteu en la vida quotidiana regularment està subjecte a la vostra latitud i longitud actuals.
Els dialectes noruecs es divideixen geogràficament en quatre grups principals: Vestlandsk (noruec occidental), Østlandsk o Østnorsk (Pasqua noruec), Trøndersk (noruec del comtat de Trøndelag, noruec central) i Nordnorsk (nord noruec). Així com els comtats comprenen diferents ciutats, pobles i pobles, cada dialecte té els seus subgrups segons la zona. És segur suposar que cada poble o ciutat té la seva manera única de dir coses i expressions que no trobareu en cap altre lloc. Per fer les coses encara més interessants, un subgrup d’un dialecte pot semblar més a un dels altres tres dialectes principals que al propi. Llavors, com es comunica la gent fins i tot en aquest país?
A l'illa més occidental de Noruega, la gent parla Vestlandsk i escriu nynorsk © Solund Nyheter
La llengua comuna no és tan habitual
Com s'ha esmentat anteriorment, els dialectes són majoritàriament mutuament comprensibles. Però hi ha algunes grans diferències, tant a l’accent com al vocabulari, la gramàtica i la sintaxi. Els verbs tenen terminacions diferents, les preguntes es frasegen de manera diferent, el temps futur pren altres formes, se substitueixen les lletres per altres o se suprimeixen completament. Pot ser força mal de cap per a les persones que ara estan aprenent l’idioma, però molt sovint resulta un mal de cap per als locals.
Quines són algunes característiques clau de cada dialecte? Bé, el noruec oriental té vocals obertes i se sol parlar ràpidament. Al ser el dialecte més similar al que s’utilitza per aprendre noruec, tampoc es considera el noruec “estàndard”. La veritat és que els parlars dialectes de Pasqua es parlen a Oslo i el que es parla prop de la frontera sueca són molt diferents entre ells, els últims semblen molt com el suec. Vestlandsk pot ser molt difícil de desxifrar perquè té infinitat de subgrups; Noruega Oest és el fiord Noruega, de manera que la gent vivia repartida per pobles i illes petites, cultivant la seva pròpia manera de parlar. Però una cosa que notareu, especialment a Bergen, és la “r”; sona com la "r" francesa. A Nordnorsk, els sons de "hv" es converteixen en "k", per exemple, la frase "Hva heter du?" ("Com es diu?") Es converteix en "Ka du hete?" Pel que fa al dialecte Trøndesk? Els pronoms personals canvien completament. Per exemple, "Jeg elsker deg" ("T'estimo") es converteix en "Æ ælske dæ" en el dialecte Trøndesk.
Bryggen a Bergen © Paulus Bruzdeilynas / Visita Bergen
