Consulteu la literatura del Sudan del Sud i la República del Sudan disponible en anglès.
Petr Adam Dohnálek / WikiCommons
Fins fa poc la literatura sudanesa (tant sud-sudanesa com de la República del Sudan) tenia forma de relats orals i poemes narratius. Com que l'idioma oficial del Sudan del Sud és l'anglès i també és una de les llengües oficials de la República, la literatura occidental va influir en els escriptors sudanesos. Tot i això, el Sudan del Sud també reconeix moltes llengües indígenes com a llengües nacionals, i l’altra llengua oficial de la República és l’àrab. Això vol dir que la literatura sudanesa també ha estat influenciada per la literatura àrab. Aquí teniu algunes de les millors novel·les sudaneses traduïdes a l’anglès:
Viatjant amb Djinns de Jamal Mahjoub n’explica un viatge que un noi i el seu pare, Yasin, van a través d’Europa pel camí perquè el pare es divorciï de la seva dona. Yasin és mig sudanès, mig anglès i lluita amb la sensació de ser privilegiat i foraster a Europa. La novel·la de Mahjoub és la de Tayeb Salih a la temporada de la migració cap al nord, una inversió del viatge de Joseph Conrad a Àfrica.
Leila Aboulela © Vaida V Nairn
Després d'haver estat seleccionats per a diversos premis, inclosos el premi Orange i el programa Regional Commonwealth Writers Prize, el text Alley de Leila Aboulela s'explica amb diverses narracions i segueix la vida d'una família afluent durant la fi del colonialisme britànic al Sudan i divideix aquesta, així com les divisions ètniques i religioses, causen.
El primer africà que es va graduar al taller d'escriptors de la Universitat de l'Iowa el 1968, Taban Lo Liyong és un dels escriptors més coneguts de l'Àfrica. La seva obra Showhat i Sowhat, explica la història de dues famílies desconcertades després que la filla d’una família es quedés embarassada del fill de l’altra. L’obra contrasta les dificultats de l’edat adulta amb la innocència de la infància per explorar diversos temes, i sovint es considera Romeo i Julieta del Sudan.
Van llançar foc sobre nosaltres del cel de Benjamin Ajak, és el relat autobiogràfic de tres nois escapats del Sudan durant la guerra civil, viatjant per Etiòpia i Kenya, on es van inscriure a un programa per traslladar-se als Estats Units d'Amèrica, només per arribar durant els esdeveniments de l’11 / 11.
Les ciutats sense palmes de Tarek Al-Tayeb narra la història de Hamza, un jove que es trasllada a la ciutat des del seu petit poble sudanès per trobar feina per ajudar a tenir cura de la seva mare i les seves germanes. El viatge de Hamza el porta d'Egipte a Europa, on descobreix la trista realitat de la pobresa tant en el món desenvolupat com en desenvolupament.
