El 8 de novembre de 1948, Karel Appel, Constant, Corneille, Christian Dotremont, Asger Jorn i Joseph Noiret es van reunir al cafè Notre-Dame de París. Més tard aquell mateix dia, es va formar el moviment CoBrA. Tot i que va durar només quatre anys (1948-1951), continua sent considerat un dels moviments d’art de la postguerra més influents.
El significat del nom del moviment
Asger Jorn era de Copenhaguen, Joseph Noiret i Christian Dotremont provenien de Brussel·les, mentre que Karen Appel, Constant i Corneille eren d’Amsterdam. Així que van decidir anomenar el seu col·lectiu artístic a partir de les inicials de les seves ciutats d'origen: Co (penhagen), Br (ussels) i A (Amsterdam). Més tard, més artistes de tot Europa i els Estats Units es van unir a CoBrA, que va provocar un canvi de nom el 1949, ja que els fundadors el van canviar per Internationale des Artistes Expérimentaux. Tanmateix, el nou nom no va guanyar mai a la crítica ni als amants de l'art i, per tant, pel món artístic van romandre coneguts com el moviment CoBrA.
Manifest
Pocs dies després de la reunió al Café Notre-Dame, els fundadors del Moviment CoBrA van signar un manifest escrit per Christian Dotremont, titulat "La cause était entendue" (El cas estava resolt). El manifest, publicat poc després a la revista Reflex, presentava l'estil artístic que tindria aquest nou moviment d'avantguarda europeu. A través del text, els fundadors de CoBrA van expressar el seu rebuig a les formes d’art estèril que van dominar l’escena de l’art en les dues dècades anteriors.
El nom del manifest era una obra de teatre sobre el títol d'un document anterior que un grup romàntic de surrealistes belgues i francesos havien escrit el 1947, amb el títol 'La cause est entendue' (The Case Is Settled). Asger Jorn i Christian Dotremont eren membres d'aquest grup, per la qual cosa el títol del manifest tenia un significat més profund per a ells, que era destacar la crítica dels membres de CoBrA al surrealisme tradicional.
Asger Jorn, De Groene Baard, 1939 © Helena / Flickr
Estil artístic
Malgrat que els membres originals de CoBrA eren artistes consolidats coneguts abans de la creació del moviment CoBrA, la seva necessitat de renéixer artísticament va ser el motiu pel qual van formar aquest col·lectiu d'artista. "Volíem tornar a començar, com un nen", va dir Karel Appel. Així doncs, van crear un moviment d’art no conformista caracteritzat per obres d’art amb colors intensos i formes agosarades, que es van inspirar en dibuixos infantils, obres d’antiga Àfrica i Àsia, mitologia i en obres d’art per a persones amb discapacitat. Creient que el naturalisme i l'art abstracte eren molt estèrils i conservadors, els artistes de CoBrA es van esforçar a crear peces que no seguissin cap norma o norma. Per tant, van pintar imatges que representaven animals, humans i figures de ficció de manera que cap artista s'havia atrevit a fer abans. Per a ells, el procés de pintura era molt més important que el resultat final i es diu que van optar per crear pintures infantils per comunicar aquest missatge amb el públic.
Creences polítiques
CoBrA també va ser un moviment polític, i les creences marxistes dels seus fundadors van jugar un paper vital en els seus estils artístics. En ser opositors a l’individualisme, sovint van crear murals, publicacions, gravats i projectes col·laboratius. Per exemple, el 1949, els membres de CoBrA es van allotjar durant un mes a casa per a estudiants d’arquitectura danesos a Bregneröd, i tots junts van decorar el lloc amb pintures, escultures i poemes.
Per descomptat, el fet que van viure en període de postguerra amb les seves ciutats destruïdes durant la Segona Guerra Mundial va fer més vital la seva necessitat de crear art significatiu. Així que es van esforçar per dibuixar pintures que manifestessin l'oposició dels artistes a ideologies occidentals dominants, i sovint el contingut d'aquestes pintures es va inspirar en els esdeveniments violents de la Segona Guerra Mundial.
Karel Appel, Vechtende Vogels, 1954 © Helena / Flickr
