El francès que es parla a París no és el mateix que el francès que es parla a Marsella. La paraula demà, demana, canviarà per enderrocar el sud més. És important comprendre aquestes diferències, ja que canviaran la comprensió del que es diu mentre viatges per França.
Hi ha 28 accents regionals a tota França
A tota França, hi ha 28 maneres de trobar el mateix idioma parlat. Hi ha un vídeo fantàstic on es poden escoltar les diferències aquí. El francès que es parla a París i la regió circumdant és conegut com a francès metropolità i és l'estàndard a la majoria de les xarxes de mitjans. Sovint es considera la forma "adequada" de parlar francès, tot i que els seus detractors diuen que ha inclòs massa paraules en anglès, com "la data límit". La gent diu que pot ser elitista, ja que no permet la diversitat cultural ni permet exposar prou a la riquesa de tota la llengua francesa.
La regió d'Alsàcia té un dialecte específic © Jeff Burrows / Unsplash
En el moment de la Revolució Francesa, només la meitat de la gent de França parlava francès
Al final del segle XVIII, quan els francesos lluitaven per la independència i la igualtat, moltes persones parlaven idiomes diferents, com l'occità a la regió de Provença o el basc a la frontera amb Espanya. Per obtenir més informació sobre els diferents dialectes regionals i les llengües desaparegudes que es parlen a França, consulteu el nostre article sobre Trip Culture aquí. Els dialectes regionals són molt diferents als accents regionals: un dialecte és el lloc on els habitants de la vostra zona parlen una llengua local, com el bretó a Bretanya, i no el francès. Un accent regional és el lloc en què es parla francès amb un accent similar al d'altres persones de la vostra zona.
Els corsos tenen una manera molt diferent de parlar francès © Jannes Glas / Unsplash
Al segle XX, es va produir una empenta perquè tots els francesos parlessin tots els francesos, donant com a resultat diferents accents
Des d’aleshores, hi ha hagut una empenta perquè tothom parli la mateixa llengua, el francès, com a forma de cohesió nacional. Alguns van considerar que era una forma de París d'exercir més control sobre les altres regions de França. Quan es va escriure la constitució francesa el 1958, va dir que el francès seria l'única llengua de França. Tot i així, vol dir que la gent ho parli amb diferents accents que varien molt a tota França. A Marsella, el francès es parla sovint amb més ritme i velocitat que a altres parts del país. Els locals sovint solen acabar les paraules o afegir un so "g" al final. D’aquí ve el “desglaç” en lloc de “demain” (pronunciat “dee-mang”).
Marsella té el seu propi dialecte regional © Joel Assuied / Unsplash
