La bellesa fugaç de les cireres japoneses és reconeguda arreu. Des de lluny, les festes de hanami poden semblar una visió evocadora de la cultura del país del no-conscient (apreciant la impermanència). Però, com és quan l’anami només forma part de la vostra rutina anual?
La temporada de flors de cirerer al Japó és la imatge del llibre de fotografies de la primavera. A mesura que els dies assolellats més llargs descongelen les restes de l’hivern i les suaus flors de sakura (cirera) comencen a florir, l’aire és espès amb pol·len i expectació. Per a molts japonesos, l’arribada d’abril és també l’inici del nou treball i curs escolar, que només millora l’ambient de la temporada d’esperança nova i nous inicis.
Les festes de Hanami són una part important de la temporada. El terme hanami (花 見) es tradueix literalment a "flor" (hana) "visualització" (mi). Hanami és molt més que una simple admiració de flors, però: és una celebració de novetat, però també és una transició.
Si bé la temporada és extraordinàriament bella, naturalment està plena de vida quotidiana al Japó. Per exemple, molts llocs de treball tenen el seu propi hanami. S’ho prenen molt seriosament, l’equivalent gairebé japonès del shindig Christmas Office. Els empleats joves tenen l’encàrrec del deure indesitjable d’assegurar un punt de pícnic per al seu hanami d’oficina, que pot implicar la creació abans de les 6 del matí. Fins i tot hi ha empreses que ofereixen serveis de reserva de punts de picnic.
Per conèixer la realitat i el relat de la temporada de hanami, Culture Trip va parlar amb tres locals de Tòquio sobre les seves experiències com a reservers de Hanami, i què significa per a ells aquesta època de l'any. Si pensàveu que es tractava de passejades amb els ulls ombrívols, pícnics improvisats i una estima apreciació de la nostàlgia per la bellesa transitòria de la flor, només en sabreu la meitat. Aquí, en paraules d’aquests tres locals
temporada de hanami.
Menjar, beure i observar gent al parc Yoyogi
Tomofumi AKA Tommy - jugador de rugbi
Aquest any, vaig haver de reservar un lloc per a la festa anual de hanami del meu equip de rugbi. És un dels meus papers designats com a coordinador / president d’esdeveniments del meu club de rugbi.
Ens vam instal·lar al costat sud del parc Yoyogi a Harajuku. Els jugadors de l'equip de rugbi tenen seu a tot Tòquio, i el parc Yoyogi és la ubicació més cèntrica. Vaig arribar a les 7 del matí, que és molt més tard del que és habitual, però havia estat una mica entremaliada i vaig aconseguir que algú altre del club arribés a les 6 del matí per a mi. Quan vaig aparèixer, la majoria de taques bones ja estaven agafades.
Personalment, crec que veure el dia passar com a 'reserver de pícnic' durant la temporada de hanami és una experiència força única i fascinant. Arribareu a veure el parc transformar-se d’un espai gran i buit, cobert de teles de pícnic blau, a un parc de festes ple de confitura cap al migdia.
Una cosa que la gent no sap és que no teniu permís de dormir mentre reserveu un lloc: els guardes del parc que recorren us vindran a despertar. Alguns reservers només fan esgarrifança mentre esperen; altres comencen a beure, però. Seré sincer: començo a beure des del moment que hi arribo.
M'encanta la temporada de hanami, perquè és un ambient fantàstic. Tots es socialitzen i tot el sakura al fons és tan bonic. Per a mi personalment, també és una oportunitat d’experimentar amb menjar. Solia ser cuiner, per això m'encanta preparar menjar per a tothom.
Hanami és l’únic moment en què podreu veure el caos organitzat correctament, i per descomptat, un gran ventall de sakura i gent que es desdiu i deixa anar. És la millor època de l'any.
Amics vells, nous amics i iki, iki, iki
Yuri: perruquista
Sóc perruquista. Treballo freelance ara, però fa dos anys vaig anar a reservar el lloc de Hanami per al meu anterior saló. No és que el nostre saló tingués un sistema de jerarquia senpai-kohai; Crec que només se'm va relegar al deure perquè no tenia una cita.
L’assistent del saló també va venir amb mi. La nostra festa anava a ser un dilluns a la nit al parc al voltant del Santuari de Yasukuni, un cop tancat el saló, així que vam arribar allà a les 14:00 o les 15:00 per guardar un lloc. La zona dels voltants de Yasukuni és un lloc ideal per a flors de cirerer. Té moltes parades de menjar (stands de yakitori i similars), així que se sent gairebé com un festival. Un cop vam arribar al lloc, vam haver de caçar un lloc disponible que estigués cobert a sakura, això és molt important.
Hi ha dinàmiques interessants al món de les festes de Hanami. En algunes oficines, la política de darrere dels escenaris contrasta amb l’atmosfera brossa, relaxada i l’etos “en el moment” de la temporada de hanami. Fins fa força temps, molts empleats d’oficina se sentien com si s’haguessin de beure durant aquesta temporada. Hi havia un joc comú que anomenàvem "iki, iki, iki" (beure, beure, beure). La meva empresa no tenia el joc, però, perquè no puc beure alcohol, em fa mal, i alguns dels meus companys de feina i caps no en beuen.
Si sou un contracte més recent a una empresa o es considera inferior en l'ordre de picoteig, la temporada de festes hanami pot ser realment estressant. S'espera que sigui el que ofereix les begudes dels empleats més superiors. Tu també ets qui ha de configurar-se i anar a buscar més gel. Si es tracta d'una "empresa negra" (una empresa coneguda per no tractar bé els empleats), no crec que pugueu seure i relaxar-vos; tens moltes coses i coses.
No tots els esdeveniments hanami estan tan estructurats com el que vaig formar part. Hanami pot ser diferent per a tantes persones. Visc a prop d’un important parc de Tòquio, tan sovint només hi aniré i hi passo, perquè sempre hi ha un amic que hi ha penjat.
És al mateix temps que els estudiants es graduen i comencen un nou any, de manera que hi ha una sensació d’esperança i el nou moment s’enreda amb la temporada de hanami. Tenint en compte que tantes persones a Tòquio viuen soles i no solen tenir esdeveniments a casa seva, també és en molts sentits l’època de l’any quan es produeixen noves amistats. Els parcs de la ciutat es converteixen en un jardí comunitari, on la gent convida el seu cercle d'amics més ampli, i tots es coneixen entre si, com un gran mesclador social.
