8 Tradicions només entendran les persones que viuen a Indonèsia

Taula de continguts:

8 Tradicions només entendran les persones que viuen a Indonèsia
8 Tradicions només entendran les persones que viuen a Indonèsia

Vídeo: Iwan Baan: Ingenious homes in unexpected places 2024, Juliol

Vídeo: Iwan Baan: Ingenious homes in unexpected places 2024, Juliol
Anonim

Com a seu de centenars d'ètnies amb diferents històries i costums, Indonèsia té moltes tradicions úniques. Des de caminar els morts fins a vessar sang per la fertilitat del sòl, descobriu les tradicions que només entendran les persones que viuen a Indonèsia.

Debus

Hi ha moltes maneres d’expressar la pròpia fe. Molts grups ètnics d’Indonèsia demostren la seva creença total en Déu de la manera més extrema, donant lloc a una tradició fascinant que barreja espiritualitat i entreteniment. Coneguda a Java com a debus, aquesta tradició implica que les persones intentin fer-se mal: apunyalar els pit amb un ganivet, mastegar fragments de vidre, caminar pel foc, inserir agulles a diverses parts del seu cos. En lloc de presentar als observadors amb un horror horrible, totes aquestes persones romanen il·leses, afirmant així la seva fe que Déu protegeix el seu poble. Hi ha diferents variacions i nombres d'aquesta pràctica a tot el país.

Image

Una publicació compartida per Panji Adi Kumara (@xpanjix) el 16 de desembre de 2016 a les 19:32 PST

Ma'Nene

Per a la comunitat de Tana Toraja, al sud de Sulawesi, els morts no estan desapareguts. Els seus cossos es conserven de forma natural a les coves durant una gran cerimònia. Un cop a l'any, en la captivadora tradició de Ma'Nene, els cossos dels morts són retornats a casa seva, banyats, vestits i cuidats, abans de passejar-se pel poble com una persona viva. Fins i tot se’ls ha dit que els cossos del difunt caminaven pel seu compte.

Tombes rupestres a Tana Toraja © Niek van Son / Flickr

Image

Ikipalin

Per a molts, perdre un ésser estimat pot tenir ganes de perdre un membre. Això es pren literalment per a la gent de Dani a Wamena, Papua. A la mort del seu marit, una dona li ha de tallar el dit. Funciona a l’inrevés si una dona mor i els seus pares estan morts, en cas contrari, els pares de les filles casades han de tallar-se un dit. Es creu que aquesta pràctica evita la mala sort.

Kerik Gigi

Per a l’ètnia Mentawai de Sumatra Occidental, l’alineació de l’ànima i la forma del cos és essencial per a la felicitat i la realització. Una manera d’aconseguir-ho és modificant el cos per posar-lo en ordre amb l’ànima. Per a les dones Mentawai, això significa afinar les dents. Aquesta tradició marca la vida i el valor de les dones grans: com més clares són les dents, més bella és la dona. Els homes Mentawai es tatuen els cossos amb marques tradicionals.

Perang Topat

El poble hindú i musulmà de Lombok celebra la seva pau i l’harmonia provocant una guerra que mai no va passar realment. Un cop a l'any, els dos grups preparen les armes, el ketupat o el topat inofensiu, una bola tradicional d'arròs. Aquesta guerra particular és amable i divertida. El riure omple l’aire quan la gent es reuneix al temple Pura Lingsar portant el seu mini ketupat i llançant-los a l’altra banda.

Una publicació compartida per Bachtiar Reza Setiaji (@bachtiareza) el 26 de novembre de 2015 a les 1:54 am PST

Mesuryak

Dues vegades a l’any, juntament amb la celebració a tot l’illa de Kuningan, la gent de Bongan a Tabanan, Bali, llença diners i grans d’arròs al cel. Els balinesos creuen que els seus avantpassats descendiran del cel el dia de Galungan, abans d'ascendir de nou 10 dies després, durant Kuningan. Els diners i l’arròs són ofrena als avantpassats quan es remunten a Nirvana. La cerimònia de Mesuryak també serveix com a ritual d’acció de gràcies a Déu i als avantpassats.

Una publicació compartida per Made John Bandidos (@bimaoktafian) el 14 d'abril de 2017 a les 19:07 PDT

Pasola

Segons la tradició Pasola de la gent de Sumba, els homes surten a cavall i es barallen entre ells amb llances de fusta, no per l'orgull, sinó per la bona collita de la comunitat. La gent creu que la sang vessada a la cerimònia farà que el sòl sigui més fèrtil, garantint així una bona collita. Aquesta tradició s’ha convertit en força un atractiu turístic.

Una publicació compartida per matius nugroho parlindungan (@mattparl) el 22 d'abril de 2017 a les 13:49 PDT