La literatura russa s'ha convertit en un nom a l'estranger. Els noms de Dostoievski, Tolstoi i Pushkin són reconeguts anys després de la seva mort i han inspirat contínuament generacions d’escriptors. Els que es van inspirar en la literatura russa i els escriptors admirats del país van fundar els seus propis estils d’escriptura i es van posar un nom per ells mateixos en el món literari.
Virginia Woolf i Leo Tolstoi
L'obra de Leo Tolstoi va ser i és molt apreciada a Rússia ia l'estranger. Entre els molts admiradors de l’obra de Tolstoi hi havia la novel·lista anglesa Virginia Woolf. Va començar a llegir Tolstoi a una edat primerenca i la seva influència va trobar reflex en les seves obres de ficció que toquen la guerra i les classes socials, semblant a la Guerra i la pau de Tolstoi. En general, Woolf també tenia admiració per molts escriptors russos. A la seva col·lecció d'assajos, Virginia Woolf i el punt de vista rus, expressa les seves opinions i escriu comentaris sobre Tolstoi, així com sobre Dostoievski, Txèkhov i Turgenev.
Retrat de Virginia Woolf de George Charles Beresford © Wikimedia Commons
William Faulkner i Anton Txékhov
Malauradament, Anton Txékhov és un escriptor rus menys conegut, però no es pot obviar la seva contribució, ja que va influenciar tota una generació d’escriptors moderns. Va perfeccionar l’art d’escriure narracions breus, mostrant com es pot desenvolupar un personatge i una trama al llarg d’unes poques pàgines. Txékhov també va dedicar una gran importància als detalls: en un relat breu que tots els detalls han de comptar, no hi ha lloc per a les paraules buides. William Faulkner va ser un dels escriptors moderns que van quedar captivats per l'habilitat de Txèkhov. Quan se li va preguntar quin escriptor va ser el més gran, Faulkner només va anomenar Txékhov. Segons ell, si un escriptor té el repte d’explicar una història tan ràpidament i senzillament, “si és de primera aigua, com Txèkhov, ho pot fer cada vegada amb dues o tres mil paraules”.
William Faulkner de Carl Van Vechten © Wikimedia Commons
Ernest Hemingway i Ivan Turgenev
Hemingway i Turgenev són un partit poc probable, donat el seu estil de narració gentil i gairebé femení. No obstant això, Hemingway va admirar la col·lecció de narracions de Turgenev, The Hunting Sketches, on el narrador és un personatge, però només observa la vida que l’envolta. Al llibre no hi ha cap parcel·la, només és un recull de llocs, personatges, situacions, fragments de la seva vida. Aquesta col·lecció va influir en l'estil narratiu de Hemingway i es poden observar semblances al llarg de les històries que va escriure.
Hemingway al treball © Wikimedia Commons
Pablo Neruda i Vladimir Mayakovsky
Vladimir Mayakovsky va ser un dels principals escriptors de la Unió Soviètica, al front del moviment futurista i dirigint el grup d’escriptors socialistes. La seva obra va ser admirada al país i fins i tot molt elogiada pel mateix Stalin. El poeta xilè Neruda va ser un admirador de la Unió Soviètica i va apreciar l'obra de Mayakovsky pel seu enfocament poc convencional de l'escriptura i l'ús agosarat del llenguatge. Neruda va recollir alguns elements de l'escriptura de Mayakovsky, que després es reflectia en la seva poesia.
Pablo Neruda en una sessió d'enregistrament el 1966 © Wikimedia Commons
George Orwell i Evgeny Zamyatin
Abans del llançament de la famosa novel·la distòpica Orwell Dinou vuitanta-quatre, hi havia nosaltres de l'escriptor soviètic Evgeny Zamyatin. La història de la novel·la de Zamyatin és tràgica. La va completar el 1921 i la va veure prohibida instantàniament a la Rússia soviètica. La novel·la només va veure la llum el 1924 en una traducció anglesa, i Orwell va ser qui va escriure una ressenya sobre ella. Les similituds són evidents: els personatges i la trama de vegades es repeteixen. Al final del dia, aquestes dues obres no són les mateixes i Orwell aporta una nova vida a una trama que potser va manllevar a Zamyatin. Els llibres no són idèntics, i és una obra mestra d’Orwell un homenatge a l’obra innovadora de Zamyatin.
Un retrat de George Orwell © Wikimedia Commons
James Joyce i Leo Tolstoi
L’estil d’escriptura de Tolstoi també va influir en l’obra de James Joyce. Copiar els trets narratius de Tolstoi, com el realisme i la representació d'una vida quotidiana senzilla, només per a Joyce el focus es va centrar a la Irlanda del segle XX. Joyce va expressar obertament la seva admiració per Tolstoi. En una carta de 1905 dirigida al seu germà, Joyce escrivia que Tolstoi és "el cap i les espatlles sobre els altres". 30 anys després, Joyce va enviar a la seva filla uns llibres de Tolstoi, dient a la seva carta que la història de la quantitat de terra que necessita un home és "la història més gran que la literatura del món coneix".
Retrat de James Joyce per Alex Ehrenzweig © Wikimedia Commons
